CAT / ESP

La devolució de la plusvàlua municipal

plusvàlua municipal

Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò recentment de la sentència del Tribunal Constitucional que estima parcialment una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat contenciós administratiu de Donostia en relació a diversos articles de la Norma Foral que regula l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa. Malgrat que la sentència es refereix exclusivament a la norma foral és transcendent, atès els articles que declara inconstitucionals tenen un redactat idèntic a la normativa estatal que regula l’impost, i que previsiblement obligarà a modificar la norma.

L’Impost sobre el Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut popularment com a plusvàlua municipal, és un impost local que “teòricament” grava l’increment de valor que experimenten el terrenys urbans i que es posa de manifest quan hi ha una transmissió de la seva propietat per qualsevol títol (o bé la constitució o transmissió de drets reals de gaudi, limitatius del domini).

El problema en relació a aquest impost s’ha plantejat arran de la crisi immobiliària que s’ha viscut en els darrers anys i que ha provocat una caiguda dels preus immobiliaris. En aquest context molts propietaris han venut les propietats per un preu inferior al que varen pagar en comprar-les. És evident que en aquests casos el venedor no ha obtingut cap guany i que, realment, no hi ha hagut cap increment de valor del bé transmès, inclòs el terreny. No obstant els ajuntaments han continuat cobrant als venedors la plusvàlua municipal. Com és possible això?

El problema deriva del fet que, malgrat la definició de l’impost com un tribut que grava els increments de valor del terrenys urbans transmesos, la seva regulació no té en compte la variació “real” del valor del béns transmesos (la realitat econòmica), sinó que estableix un sistema formal de càlcul a partir del valor cadastral i dels anys (entre un i un màxim de vint) que el propietari ha estat titular de bé.      

El sentit comú ja feia pensar que alguna cosa no era correcta en relació a un impost que penalitzava el contribuent tot i no tenir cap guany o plusvàlua real, sinó pèrdues. Es per això que alguns ciutadans van decidir acudir als tribunals i, des de fa ja uns anys, hi ha hagut nombroses sentències favorables que obligaven els ajuntaments a retornar les plusvàlues pagades en aquells casos (on no hi havia cap guany ni increment de valor).  Així, per exemple,  ho estableix una sentència Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 22/3/2012.

Ara, el Tribunal Constitucional dóna un pas més en considerar que el referit impost, en la seva regulació, seria contrari al principi de capacitat econòmica previst a l’art. 31.1 de la Constitució (“en ningún caso podrá el legislador establecer un tributo tomando en consideración actos o hechos que no sean exponentes de una riqueza real o potencial”“No caben en nuestro sistema  tributos que no recaigan sobre alguna fuente de capacidad económica”.). Això provocarà possiblement que el legislador reformi l’impost.

Com puc reclamar la devolució?

Per a poder reclamar hem de diferenciar dos supòsits:

   Si varem pagar la plusvàlua en règim d’autoliquidació (és a dir, varem ingressar voluntàriament dins el termini l’import corresponent), caldrà fer un escrit de rectificació i devolució d’ingressos indeguts davant l’ajuntament, obrint la via administrativa. El termini màxim per fer la reclamació és de 4 anys des que es va fer el pagament.

Contra la resolució de l’ajuntament, cas que sigui denegatòria, caldrà interposar recursos fins a esgotar la via administrativa.

Finalment, si no s’estima, es podrà acudir a la via judicial, interposant el corresponent recurs econòmic-administratiu. En aquest darrer cas caldrà valorar cada cas la conveniència d’iniciar la reclamació judicial en funció de la quantitat a reclamar.

   En el supòsit que sigui l’ajuntament qui va girar la liquidació de l’impost (p.ex. perquè no s’ha pagat en període voluntari), caldrà interposar els recursos administratius procedents dins els terminis previstos (normalment breus), ja que si els deixem passar no podrem reclamar la devolució.

En tot cas, com sempre, us recomanem que us assessoreu en relació al vostre cas particular sobre les possibilitat de reclamar la devolució.

Antoni Calle. Advocat

ACTUALITAT

17/01/19

Ara l’ITP dels contractes de lloguer es liquida a import zero, i els avals segueixen a l’1%

El Decret-Llei 21/2018 en el seu article 5è estableix que a partir de la seva entrada en vigor, que es va produir el 19 de desembre de 2018, els arrendaments subjectes a l’article 2 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), és a dir, els arrendaments d’habitatges destinats a habitatge habitual i permanent, segueixen estan subjectes […]

...

08/01/19

La Llei d’Arrendaments Urbans i els principals efectes del darrers retocs polítics

En aquest article, ens fixarem en els aspectes més sensibles dels arrendaments, que són aquells que incideixen sobre la durada dels contractes i el preu. Pel que fa a la durada, es retorna a la regulació anterior, i els contractes de lloguer retornen a un període de pròrroga obligatòria pels arrendadors de 5 anys -o […]

...

15/12/18

Noves regles pel lloguer però sense tocar-ne els preus

El Govern espanyol ha aprovat noves regles pel lloguer però sense tocar-ne els preus. Les mesures urgents aprovades pel Consell de Ministres aquest divendres, mitjançant un decret-llei que entra en vigor en el mateix moment que es publiqui al BOE, tenen per objectiu incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer, oferir major seguretat jurídica a l’arrendatari i […]

...

06/12/18

Una política d’habitatge només de bones intencions

Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són […]

...

 

 

Tota l'actualitat

SERVEIS

Oferim un ampli ventall de serveis als propietaris
Comunitats

Comunitats

Administració de comunitats de propietaris
Comunitats

Lloguers

Administració de finques, contractes de lloguers
Comunitats

Advocats

Especialistes en serveis immobiliaris Demana CITA online Consulta gratuïta
Comunitats

Serveis tècnics

Assessorament en reformes, certificats energètics, ITE, cèdules, valoracions
Comunitats

Contractes de lloguer

Formalització i redacció del contracte de lloguer personalitzat

Confia'ns la venda del teu habitatge.

Som la teva garantia!

Porta'ns el teu habitatge* i et regalem la Cèdula d'Habitabilitat i el Certificat Energètic

* Per habitatge en exclusiva, a preu de mercat fixat pels nostres professionals

Altres Cambres a Catalunya

Formem part de

Girona Centre
Carrer Ciutadans, 12
Tel. 972 200 616
Girona Eixample
Carrer Emili Grahit, 37
Tel. 972 416 413
Figueres
Carrer Nou, 105
Tel. 972 500 821
Olot
Carrer Mulleras, 16
Tel. 972 268 350
Sant Feliu de Guíxols
Passeig dels Guíxols, 27
Tel. 972 321 284

MENU