Com es sabut, la defunció d’una persona comporta la transmissió del seu patrimoni a aquelles persones que s’hagin designat com hereus o legataris i aquestes transmissions estan subjectes no tan sols a l’impost de successions sinó també a l’impost conegut com a plusvàlua municipal.
És habitual, doncs, que els canvis de titularitat del patrimoni del causant comporti a les famílies uns certs problemes en la seva tresoreria, derivats dels tràmits de canvi de titularitat dels béns i dels impostos que recauen sobre aquestes transmissions.
També és cert que la transmissió del domicili familiar del difunt té un tracte preferencial en l’impost de successions, amb l’aplicació d’una reducció en la base imposable de l’impost del 95% del valor de l’habitatge. Si bé hi ha una condició: que l’hereu o hereus han de mantenir-se com a propietaris d’aquest immoble per un període mínim de 5 anys.
Hem volgut conèixer quin tracte dispensen els ajuntaments a la transmissió de l’habitatge familiar en l’impost anomenat plusvàlua municipal i ens ha quedat molt clar que cada ajuntament regula de manera molt diferent les bonificacions aplicables a la transmissió per herència de l’habitatge habitual.
Sense entrar en el detall d’aquestes regulacions, i per posar alguns exemples, podem dir que l’Ajuntament de Girona estableix pels hereus que siguin descendents, ascendents o cònjuges, bonificacions del 50% o del 20 % en funció del valor del sòl de l’immoble; i del 90% si l’hereu fos el cònjuge que ja fos copropietari del referit habitatge. Per la seva part, l’Ajuntament d’Olot preveu una bonificació del 70% sense més distinció. D’altra banda, l’Ajuntament de Figueres preveu una bonificació del 95 %, però cal mantenir una doble condició: l’immoble no es pot vendre i s’ha de mantenir com habitatge habitual en el decurs de 4 anys; altrament cal retornar l’import bonificat més els interessos. En quant a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols determina que les bonificacions aplicables per a l’habitatge familiar són del 75% si els hereus són descendents menors de 21 anys pels ascendents o el cònjuge, i del 50 % per aquells descendents de 21 o més anys. Aquest ajuntament considera habitatge familiar “aquell on s’hagués conviscut amb el causant els dos anys anteriors a la defunció“; altrament si l’immoble no te la consideració d’habitatge familiar la bonificació aplicable és del 10%.
Ens hem cenyit a ressenyar les peculiaritats dels municipis on la Cambra tenim oficina oberta. Podríem seguir amb altres municipis i seguiríem constatant les diferents regulacions aplicables. En resum, doncs, constatar que a la transmissió hereditària de l’habitatge familiar li és aplicable una reducció en l’impost de successions i bonificacions de diferent consideració i condicions en la plusvàlua municipal atenent a la regulació especifica de cada municipi.
Finalment, recordar que aquestes bonificacions, en molts casos, no són aplicades automàticament pels ajuntaments, sinó que les persones que pretenguin gaudir-ne les hauran de sol·licitar expressament al consistori corresponent.
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona organitza una jornada presencial i telemàtica el 9 d’abril a les 18.30h La presentació de la jornada anirà a càrrec de Miquel Costa, Gerent de la Cambra. Després, tindrà lloc la conferència, que farà Antoni Calle, Advocat dels Serveis Jurídics de la Cambra, qui explicarà tot el que has de saber com a […]
...
En aplicació de la “Ley de Vivienda”, des del 16 de març de 2024, a Catalunya és aplicable la regulació dels preus del lloguer, que afecta només els contractes de lloguer que es formalitzin a partir d’aquest dia, de l’entrada en vigor d’aquesta nova regulació. Per tant, en res afecta als lloguers que ja estiguin […]
...
Comença, de nou, una etapa en què els preus de lloguer dels habitatges quedaran regulats i, per tant, deixaran de ser els pactats entre propietaris i llogaters, és a dir, deixaran de tenir el preu que es determinava d’acord amb les condicions de l’habitatge, la superfície, l’estat de conservació, la ubicació… Els preus de lloguer […]
...
El Tribunal Suprem ha reconegut, en la sentència dictada el passat 28 de febrer, el dret dels contribuents a recuperar el que s’ha pagat per l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com a «plusvàlua municipal». Aquesta nul·litat afecta també a les liquidacions fermes, quan en la transmissió per […]
...